-
Una tarda per mar.
L'èxtasi del oncle Ventura.
L'aniversari del noi Guixer.
Vetlles d'estiu.
Avís misteriós.
Mar de llamp.
Mànegues marines.
La basarda.
Les Senyoretes del Mar.
La vetlla dels Morts.
La Xucladora.
En Garet a l'enramada.
La Fineta.
Jacobè.
«Amb aquesta salutació, tan corrent a la nostra terra i tancatòlica, he volgut, llegidors meus, donar-vos la bona rebuda a lesportes del meu llibre. Així sabeu ja quina es la fe que professo,i espero que rebutjareu qualsevulga interpretació, que contraaquesta fe poguésseu donar als meus pensaments.»
«No he pas tractat d'escriure una obra mística: no m'he preocupatmés que de cercar la bellesa, i l'he cercada molt terra a terra;però, si l'he assolida rai, no deixareu de sentir-hi la flaire de lamà de Déu. Ara, si, per torpesa(1) meva, hagués quedat(2) quelcommal sentós dins aquestes planes, prec-vos que ho esborreu ambcaritativa intenció i que no m'ho tingueu en retret a l'altre món.»
[Notes de lautor: (1) Turpitud. (2) Entrat.]
Aquestes paraules, amb les quals vaig encapçalar el meu primer aplecde Marines i Boscatges, vull que acompanyin també el present, que,perquè prengui un caràcter definitiu, batejo amb un nom especial.Quasi totes les composicions que integren aquest aplec són lesmateixes que ja coneixen els meus antics llegidors; i, si bé les hereformades una mica i n'hi he afegida alguna, espero que la bonaolor de cristianes no s'hi haurà pas esbravat.
Donen els mariners el nom de pinya de rosa a l'artística nuada queteixeixen al capdavall d'una corda amb els seus mateixos blens,fent-hi un pom boterut que la conclou, la priva d'esfilagarsar-se ino li permet escórrer-se de l'estrop o anella dintre el qual lapassin de llarg a llarg.
Doncs bé: a nosaltres ens ha semblat adient per a batejar aquestaplec, amb el qual volem consolidar i donar fi a la llarga corda demarines i boscatges que fins ara hem anat escrivint i publicant enrevistes, diaris i llibres. Ara la corda tindrà el seu nus deconclusió i constituirà un cos definitiu. És probable que, si Déuens dóna vida i delit, escriurem altres marines i boscatges; més jano podran formar part de PINYA DE ROSA, que és un cap que volem queresti ben nuat i ben fermat dintre la seva anella.
Si dividim l'obra en dos volums, no és per trencar-ne la cohesió ila unitat, que ara més que mai volem afermar, sinó per la sevaextensió material, que no hauria permès encabir-la en un sol volumd'aquesta «Biblioteca», a no ésser de compondre'l amb una lletra tanmenuda que no hauria resultat de grata lectura. Per altra part «Elrem de trenta quatre» era una massa desproporcionada entre elsaltres treballs del llibre titulat Novel·letes, i, posant-lo envolum separat, ens sembla que fem benefici a l'harmonia.
Sigui com vulgui, aquesta qüestió de la disposició de materials tépoca importància i no m'ha preocupat gaire. Més mals de cap m'hadonat el problema de si convenia o no reformar els treballs antics,que constituiran quasi tota l'obra.
Artísticament, els trobava tan frescos i saborosos com el dia quebrollaren de la meva ploma: el cor no em